és un gran ocell rapinyaire que es troba molt distribuït com a gran àguila dels Països Catalans. Caça en parella, es mou en una extensió de territori molt extensa, s’alimenta de mamífers i fa niu en nivells inferiors del terreny.
El Santuari de Montgrony és una hostatgeria-restaurant, situada dins l’espai natural protegit de la Serra de Montgrony, a Gombrèn, Ripollès.
El Santuari ofereix unes vistes espectaculars a tota la vall i és el lloc ideal per venir a practicar l’escalada, excursions en BTT o a peu, i fruir de la tranquil·litat d’aquestes terres encantades pel Comte Arnau.
El santuari de la Nostra Senyora de Mogrony es troba molt a prop de l’església de Sant Pere de Mogrony, que va ser l’església parroquial fins al s. XVII
La primera notícia escrita que es té del santuari data de 1400, quan ja hi havia una petita construcció dedicada a Mare de Déu, excavada en la pedra de les llegendàries escales que menen al pla de Sant Pere. Al seu voltant s’hi construí, en el s. XVIII, l’edifici de l’hostatgeria, en un primer intent de convertir Mogrony en un gran santuari. Als anys 1960-1970 es feu arribar a dalt el santuari la llum i l’aigua, i el camí es convertí en pista forestal. La imatge de la Mare de Déu, anomenada de “la llet”, és una talla del s. XIII molt refeta després d’un incendi el 1892. La tradició parla de la seva troballa el 804, per un pastor i un bou. Aquesta imatge pertany, doncs, a les que coneixem com a “maresdedéus trobades”.
A l’entorn del santuari i, de fet, a tota la zona, han proliferat multitud de llegendes, especialment la del comte Arnau, de qui es diu que va ser contractista morós de les escales tallades en la pedra que menen al santuari i al pla.
Més amunt, per les escales, hi ha la ja esmentada església romànica de Sant Pere de Mogrony. Documentada per primer cop l’any 899, l’edifici actual es bastí de nou vers el 1130. Consta d’una gran nau amb absis i dues absidioles, en disposició trevolada, amb un atri lateral de tres arcs a la part del migdia, que precedeix el portal. El campanar, d’espadanya, es troba situat en la vertical d’una absidiola, també al mur de migdia, mirant la vall. (font: Catalonia sacra)
Flora
A la serra de Mongrony són presents diverses comunitats vegetals, adaptades als diferents estrats altitudinals amb una notable influència eurosiberiana.
La vegetació de les solanes més baixes de la part més meridional del torrent de Grats té certa influència mediterrània, amb elements més termòfils característics de les rouredes amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis); als estrats altitudinals superiors, podem trobar fagedes (Buxo-Fagetum) i els típics dominis de la pineda de pi roig (Hylocomio-Pinetum sylvestris), que pugen fins als 1.300 – 1.400 m, on apareixen ja formacions d’avetosa calcícola (Buxo-Abietum albae), comunitat de transició entre les pinedes de pi roig i pi negre (Pulsatillo-Pinetum uncinatae). Els boscos altimontans tenen disseminats clars de pastures d’accentuada influència antròpica, molts dels quals podien haver estat entollats en el passat, atesa la presència de diverses torberes baixes alcalines existents en llocs similars. És remarcable la vegetació rupícola, com ara els tàxons Saxifraga longifolia. (font wikipedia)
Fauna
La fauna vertebrada és típicament pirinenca i presenta una sèrie d’espècies importants com l’isard (Rupicapra pyrenaica) i elements importants de caràcter forestal, com el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius) i altres. També hi és present l’àguila daurada (Aquila chrysaetos). Quant als invertebrats, conté elements molt interessants, com alguns aràcnids cavernícoles i heteròpters. ( Font: Wikipedia)
Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
és un ocell rapinyaire que s’alimenta fonamentalment de serps, llangardaixos, granotes i alguns petits mamífers. Fa niu en arbres i arbusts i és molt freqüent a tot el sud d’Europa, amb marcat caràcter estival als Països Catalans.
Astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis)
és un ocell que es caracteritza per la seva capacitat de camuflatge en els arbres, com a estratègia per caçar altres ocells i petits mamífers. La destrucció dels boscos és la seva principal amenaça.
Aufrany (Neophron percnopterus)
és un ocell de menor envergadura que els altres voltors i es troba en perill d’extinció.
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
és un ocell de mida gran, molt comú i fàcilment identificable. S’alimenta de diferents animals que caça amb el bec llarg i enfonsant el cap en l’aigua. Viu en zones properes a rius, estanys i aiguamolls.
Cabirol (Capreolus capreolus)
és un mamífer més petit que els cérvols, de gran rapidesa i agilitat que habiten en petits grups familiars en boscos espessos de muntanya a l’estiu i a les valls a l’hivern. És un animal molt tímid, acostuma a fugir de la proximitat humana.
Cérvol (Cervus elaphus)
és un mamífer àmpliament distribuït arreu. Destaca per les grans banyes ramificades dels mascles i un pelatge espès que canvia de tonalitat segons l’estació.
Daina (Dama dama)
és una espècie de cérvol nativa de zones desèrtiques i té unes dimensions menors al cérvol comú. Viu en petits grups familiars en lloc de ramats.
Ermini (Mustela erminea)
és un mamífer de la família dels mustèlids que s’alimenta de petits mamífers, ocells, granotes, peixos i insectes. Habita en boscos de pins i avets, boscos de ribera i prats de muntanya. És molt hàbil tant en l’àmbit terrestre com aquàtic.
Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
és un ocell rapinyaire molt estès a tot el món. Algunes de les seves poblacions poden ser migratòries, tot i que habitualment acostumen a ser sedentàries i habiten espais a les roques o penya-segats. S’alimenta d’aus més petites gràcies a la seva velocitat.
Formiguera gran (Phengaris arion)
és una papallona amb un fascinant cicle vital íntimament lligat a una espècie de formiga. Aquesta complexitat, juntament amb la pèrdua de qualitat dels prats de muntanya, fa que sigui una espècie amenaçada.
Gall fer (Tetrao urogallus)
és l’ocell més emblemàtic dels boscos del Pirineu i Prepirineu, actualment en perill d’extinció. La població ha disminuït dràsticament a causa de diversos factors, entre ells les molèsties causades per la presència humana.
Gat fer o salvatge (Felis silvestris)
és l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya i un dels mamífers carnívors més desconeguts a causa del seu comportament esquiu i nocturn. Viu sobretot al Pirineu i el Prepirineu i, principalment trobem l’espècie europea, que està en una tendència negativa a causa de la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat.
Granota roja (Rana temporaria)
és una granota preferentment terrestre que es troba en torrents, llacunes i basses, així com a praderies i boscos humits. La seva alimentació és molt variada i, per aquest motiu, està molt estesa pel territori.
Isard (Rupicapra pyrenaica)
és un bòvid molt freqüent als Pirineus que habita zones muntanyoses. Compta amb banyes i una gran agilitat, s’alimenta principalment d’espècies herbàcies.
Lepidòpter graellsia (Graellsia isabellae)
és una papallona molt vistosa de gran envergadura, de color verdós i venes marcades de color marró. S’alimenta d’espècies molt concretes de pi i és endèmica de la Península, amb major distribució als Pirineus.
Llangardaix pirinenc (Lacerta Agilis)
és el llangardaix més petit d’Europa i es troba en poblacions perifèriques i aïllades als Pirineus, essent una subespècie endèmica molt reduïda i en perill d’extinció per la destrucció del seu hàbitat.
Marmota (Marmota marmota)
És un dels rosegadors més grans d’Europa i es troba molt distribuït arreu. Són animals diürns i es dediquen principalment a alimentar-se i es preparen durant la tardor per a la hibernació. Són aliment d’alguns depredadors i grans carnívors.
Merla d’aigua (Cinclus cinclusi)
és un ocell petit de formes arrodonides, que destaca per una gran taca blanca al pit. És una au aquàtica de plomatge impermeable, que habita el curs alts de rius, torrents i rierols de muntanya.
Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
és un ocell nocturn que trobem als boscos del Prepirineu i Pirineu, fa niu als forats que els picots fan a boscos vells de pi negre i avet. Pel seu comportament silenciós, acostuma a passar desapercebut i és poc habitual escoltar el seu cant.
Orellut alpí (Plecotus macrobullaris)
és un ratpenat encara poc conegut que es caracteritza per les seves grans orelles. Es troba amenaçat per la destrucció del seu hàbitat i la utilització indiscriminada de pesticides agrícoles i forestals.
Pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis)
és un ocell d’alta muntanya molt petit, s’alimenta sobretot de llavors i alguns insectes.
Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica)
és un ocell amb gran capacitat de camuflatge, ja que el seu plomatge canvia de color amb el pas de les estacions. Fa els nius a terra, habita a l’estatge alpí i compta amb nombroses subespècies.
Picot garser ros (Dendrocopos major)
és un ocell amb grans taques blanques que viu en boscos humits principalment. Els incendis forestals, la desforestació i la caça il·legal són les seves principals amenaces, tot i que les seves poblacions són estables.
Picot negre (Dryocopus martius)
és un ocell del Pirineu i Prepirineu que es caracteritza per tenir una taca vermella i foradar els troncs dels faigs i coníferes per covar-hi els ous. La població ha disminuït per la degradació dels boscos alpins.
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
és un tipus de voltor que s’alimenta de la medul·la que surt dels ossos una vegada trencats. Està amenaçat, tot i que a Catalunya s’ha aprovat un Pla de Recuperació per reintroduir-lo a diverses comarques.
Tritó pirinenc (Calotriton asper)
és un amfibi endèmic del Pirineu que s’alimenta generalment de petits invertebrats aquàtics. Estan amenaçats per la introducció i proliferació de peixos als estanys d’alta muntanya.
Voltor (Gyps Fulvus)
és una au de rapinya carronyaire que s’alimenta dels animals morts que localitzen des de gran altura. Es mou en petits grups i habita en zones muntanyoses amb profundes valls.
Dades generals
- Alçada: 1.408 metres sobre el nivell del mar
- Capacitat allotjament: 18 places (8 habitacions: 7 dobles, amb llits individuals/matrimoni i lavabo privat i 1 quàdruple)
- Capacitat restaurant: 60 places
Serveis
- Hostatgeria: habitacions dobles, matrimoni i familiar amb bany privat
- Restauració: menú i carta
- Bar
-
Sala polivalent d’activitats amb capacitat per 30 persones
Activitats
- Activitats espirituals: cerimònies, misses, meditacions, recessos,...
- Activitats culturals: poesia, música, dansa, teatre
- Activitats medi naturals, fotografia, naturalisme
- Activitats esportives: senderisme, escalada, ciclisme,...
Allotjament
El santuari disposa de 8 habitacions (7 dobles i 1 quàdruple), que conformen un total de 18 places disponibles.
Habitacions amb llits individuals i de matrimoni amb lavabo privat.
Restaurant
Capacitat: 80 places
Horaris: De dijous a diumenge de 10h a 17 h
La nostra oferta gastronòmica: Cuina tradicional catalana
Preus
- Dinar: preu mig 25-30 €, plats de cuina catalana i carn a la brasa
- Dormir i esmorzar 45 €
- Mitja pensió 65 €
- Pensió complerta 90 €
Video
Com arribar
Latitud: 42.265698029151 / Longitud: 2.0856749373119
Preus
Dinar: preu mig 25-30 €, plats de cuina catalana i carn a la brasa
Dormir i esmorzar: 45 €/persona i nit
Mitja Pensió: 65 €/ persona i nit
Pensió complerta: 90 €/persona i nit
Menors de 3 anys: 50 % de les tarifes de referència
De 3 a 10 anys: 75 % de les tarifes de referència
Contacte
972783056 / 608573488
tac.s1732153555iraut1732153555nas@y1732153555norgt1732153555nom1732153555
Santuari de Santa Maria de Montgrony - 17531 Gombrèn, Girona