Santuari de Santa Maria de Montgrony

és un gran ocell rapinyaire que es troba molt distribuït com a gran àguila dels Països Catalans. Caça en parella, es mou en una extensió de territori molt extensa, s’alimenta de mamífers i fa niu en nivells inferiors del terreny.

és un ocell rapinyaire que s’alimenta fonamentalment de serps, llangardaixos, granotes i alguns petits mamífers. Fa niu en arbres i arbusts i és molt freqüent a tot el sud d’Europa, amb marcat caràcter estival als Països Catalans.

és un ocell que es caracteritza per la seva capacitat de camuflatge en els arbres, com a estratègia per caçar altres ocells i petits mamífers. La destrucció dels boscos és la seva principal amenaça.

és un ocell de menor envergadura que els altres voltors i es troba en perill d’extinció.

és un ocell de mida gran, molt comú i fàcilment identificable. S’alimenta de diferents animals que caça amb el bec llarg i enfonsant el cap en l’aigua. Viu en zones properes a rius, estanys i aiguamolls.

és un mamífer més petit que els cérvols, de gran rapidesa i agilitat que habiten en petits grups familiars en boscos espessos de muntanya a l’estiu i a les valls a l’hivern. És un animal molt tímid, acostuma a fugir de la proximitat humana.

és un mamífer àmpliament distribuït arreu. Destaca per les grans banyes ramificades dels mascles i un pelatge espès que canvia de tonalitat segons l’estació.

és una espècie de cérvol nativa de zones desèrtiques i té unes dimensions menors al cérvol comú. Viu en petits grups familiars en lloc de ramats.

 és un mamífer de la família dels mustèlids que s’alimenta de petits mamífers, ocells, granotes, peixos i insectes. Habita en boscos de pins i avets, boscos de ribera i prats de muntanya. És molt hàbil tant en l’àmbit terrestre com aquàtic.

és un ocell rapinyaire molt estès a tot el món. Algunes de les seves poblacions poden ser migratòries, tot i que habitualment acostumen a ser sedentàries i habiten espais a les roques o penya-segats. S’alimenta d’aus més petites gràcies a la seva velocitat.

és una papallona amb un fascinant cicle vital íntimament lligat a una espècie de formiga. Aquesta complexitat, juntament amb la pèrdua de qualitat dels prats de muntanya, fa que sigui una espècie amenaçada.

és l’ocell més emblemàtic dels boscos del Pirineu i Prepirineu, actualment en perill d’extinció. La població ha disminuït dràsticament a causa de diversos factors, entre ells les molèsties causades per la presència humana.

és l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya i un dels mamífers carnívors més desconeguts a causa del seu comportament esquiu i nocturn. Viu sobretot al Pirineu i el Prepirineu i, principalment trobem l’espècie europea, que està en una tendència negativa a causa de la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat.

és una granota preferentment terrestre que es troba en torrents, llacunes i basses, així com a praderies i boscos humits. La seva alimentació és molt variada i, per aquest motiu, està molt estesa pel territori.

és un bòvid molt freqüent als Pirineus que habita zones muntanyoses. Compta amb banyes i una gran agilitat, s’alimenta principalment d’espècies herbàcies.

és una papallona molt vistosa de gran envergadura, de color verdós i venes marcades de color marró. S’alimenta d’espècies molt concretes de pi i és endèmica de la Península, amb major distribució als Pirineus.

és el llangardaix més petit d’Europa i es troba en poblacions perifèriques i aïllades als Pirineus, essent una subespècie endèmica molt reduïda i en perill d’extinció per la destrucció del seu hàbitat.

És un dels rosegadors més grans d’Europa i es troba molt distribuït arreu. Són animals diürns i es dediquen principalment a alimentar-se i es preparen durant la tardor per a la hibernació. Són aliment d’alguns depredadors i grans carnívors.

 és un ocell petit de formes arrodonides, que destaca per una gran taca blanca al pit. És una au aquàtica de plomatge impermeable, que habita el curs alts de rius, torrents i rierols de muntanya.

és un ocell nocturn que trobem als boscos del Prepirineu i Pirineu, fa niu als forats que els picots fan a boscos vells de pi negre i avet. Pel seu comportament silenciós, acostuma a passar desapercebut i és poc habitual escoltar el seu cant.

 és un ratpenat encara poc conegut que es caracteritza per les seves grans orelles. Es troba amenaçat per la destrucció del seu hàbitat i la utilització indiscriminada de pesticides agrícoles i forestals.

és un ocell d’alta muntanya molt petit, s’alimenta sobretot de llavors i alguns insectes.

és un ocell amb gran capacitat de camuflatge, ja que el seu plomatge canvia de color amb el pas de les estacions. Fa els nius a terra, habita a l’estatge alpí i compta amb nombroses subespècies.

és un ocell amb grans taques blanques que viu en boscos humits principalment. Els incendis forestals, la desforestació i la caça il·legal són les seves principals amenaces, tot i que les seves poblacions són estables.

és un ocell del Pirineu i Prepirineu que es caracteritza per tenir una taca vermella i foradar els troncs dels faigs i coníferes per covar-hi els ous. La població ha disminuït per la degradació dels boscos alpins.

és un tipus de voltor que s’alimenta de la medul·la que surt dels ossos una vegada trencats. Està amenaçat, tot i que a Catalunya s’ha aprovat un Pla de Recuperació per reintroduir-lo a diverses comarques.

 és un amfibi endèmic del Pirineu que s’alimenta generalment de petits invertebrats aquàtics. Estan amenaçats per la introducció i proliferació de peixos als estanys d’alta muntanya.

 és una au de rapinya carronyaire que s’alimenta dels animals morts que localitzen des de gran altura. Es mou en petits grups i habita en zones muntanyoses amb profundes valls.